Resum

La jornada va crear un espai d’intercanvi de coneixement i d’experiències des de les diferents òptiques implicades en la gestió d’aquest fenomen natural. Es van superar les expectatives pel que fa a públic i participació.

Resum

La Núria Mercè Pinyol Puigmartí del Centre d’Investigació de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) ha fet l'estudi d’una possible esllevissada, i en particular quan aquesta pot afectar una massa d’aigua (llac, embassament o riu), quan són dos els aspectes a tenir en compte: l’estabilitat estàtica i el risc de que es produeixi una moviment ràpid de la massa de terres que impacti contra l’aigua produint una onada destructora. Aquest és un risc habitual en projectes d’enginyeria que impliquen l’excavació del peu d’una vessant o de la seva inundació degut a la creació d’un embassament. La discussió sobre els mecanismes que encadenen l’acceleració de les esllevissades és tema d’actualitat en aquest àmbit de recerca i s’han d’analitzar separadament segons el moviment estudiat. En aquest treball s’analitza l’estudi dels efectes tèrmics i el seu paper en la generació de pressió d’aigua a la banda de tall que porten a la caiguda de la resistència efectiva.

Resum

L’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) va començar a utilitzar el lidar (LIght raDAR, radar de llum –làser–) de manera rutinària l’any 2002, quan, juntament amb l'Agència Catalana de l’Aigua, va iniciar els estudis de risc d’inundacions dins del projecte 'Planificació dels espais fluvials de Catalunya'. Des d’aleshores hi ha hagut un avenç substancial de la tecnologia i s’ha passat del sensor Optech ALTM 3025, que capturava 25.000 punts per segon, al Leica ALS50-II, adquirit l’any 2008, que pot arribar fins als 150.000 punts per segon. També s’ha guanyat en precisió i flexibilitat en la planificació, ja que ara es pot volar en un interval d’alçades més gran, entre 200 m i 6.000 m, i amb un camp de visió més ampli, fins a 75°. Totes aquestes característiques han propiciat un augment de la productivitat. Alhora, la disponibilitat, des del 2005, de l’avió Cessna Caravan ha permès el vol simultani del lidar amb altres sensors, com les càmeres digitals de fotografia aèria o el sensor hiperespectral CASI (Compact Airborne Spectral Imager).

Resum

L'L9 del Metro de Barcelona constitueix no només l'actuació més important de desenvolupament d'infraestructures actualment en curs a Catalunya sinó un repte tecnològic tant en la construcció com en l'explotació del sistema de transport. Són molts els aspectes d'innovació lligats a l'L9 i que fan d'aquesta una línia singular, tant a nivell espanyol com mundial.